dissabte, 31 de març del 2012

CRÒNICA DELS IDUS DE MARÇ


Retallades, actuacions negades en campanya i descrèdit econòmic en els mercats

Les actuacions del govern Rajoy s’han especialitzat en l'aprovació de mesures negades prèviament durant la campanya electoral. Les afirmacions de l’estil de: “no apujaré els impostos, no retallaré els drets dels treballadors” esdevenen justament el contrari a partir de les primeres mesures governamentals aprovades generalment a més de pel  PP  per l’ajut, per acció o omissió, dels partits nacionalistes de dreta: CiU i de vegades per el PNB.
D’altra banda l’ afirmació en campanya  que les actuacions del PP en el govern capgirarien la desconfiança dels mercats en l’economia espanyola s’han convertit en tot el contrari tal i com ha publicat Xavier Vidal-Folch[1] en assenyalar quatre variables econòmiques que situen l’economia espanyola en clar desavantatge en relació als països europeus veïns, entre elles algunes tan fàcils d’observar com el diferencial del deute espanyol en relació a l’Italià i a l’alemany o l’evolució de la borsa espanyola
  
Eleccions autonòmiques a Andalusia i Astúries

Les eleccions als Parlaments d’Andalusia i Astúries celebrades el 25 de març han capgirat la tendència de domini aclaparador del PP al conjunt de les comunitats autònomes. En tres mesos les mentides generalitzades fàcilment observables ha quallat a ambdós parlaments amb el triomf dels socialistes i EU i fan plausible un canvi de majories en futures consultes electoral.

Les retallades de CiU a Catalunya assimilen el comportament d’aquesta força a nivell social a la política  del PP, socis seus per acció o omissió al Parlament de Catalunya, tot  i les declaracions soberanistes de la coalició.


 Cartell de les centrals sindicals convocant a una manifestació contra les retallades en els serveis públics  de la Generalitat Valenciana

Les  manifestacions contra les retallades i la vaga general del 29 de març amb un fort seguiment al conjunt espanyol, malgrat les declaracions de la dreta espanyola i alemanya intentant minimitzar el seu impacte, deixen els problemes socials i econòmics sobre la taula amb més força que al final de la legislatura anterior. La política, com a discussió i solució dels problemes socials ací i allà, és ara tan necessària com sempre, els problemes del sistema econòmic i polític globals són ara més forts i clars que a la dècada que tancava el segle passat.  


[1] VIDAL-FOLCH, X. “Cuatro suspensos a los 100 días” El País, 29. 3. 2012

1 comentari:

  1. Sempre aprenem amb les teues anàlisis que, a més, compartisc.
    D.

    ResponElimina